Doncs res, això. Fadrins Revoltosos i Agnòstics Irats per l'Abaltiment Majoritari i les Cabòries A priori. No es tracta del nom d'un grup de música màquina, ni d'un nou producte miraculós, ni d'una nova agrupació política. És un acrònim, i com a tal, pretén condensar en una frase (i compactar després en unes inicials fàcils de recordar) les característiques que millor representen o descriuen una entitat, agrupació o qualsevol altre tipus de conjunt d'elements humans o materials que tenen quelcom en comú. Malgrat això, tots sabem que alguns cops el que es descriu com una Organització de Nacions Unides en realitat passa a ser una Reunió (sense compromís d'acord) d'Algunes Nacions (d'altres no hi són convidades) Ajuntades (molts cops més per aparença que per intenció de cooperar) Jeràrquicament (doncs el dret a vet dilueix força la idea de cooperació entre iguals). És a dir, que a l'ONU li escauria més en el futur anomenar-se RANAJ i a la FIFA li convindria un canvi per LIALPEC(Lobby Internacional per a l'Ànim de Lucre i el Panem Et Circences) que sona més a alguna divinitat dels asteques que a cap altra cosa. De la mateixa forma, la Fraiamca pretén, encara que no s'encerti de ple a la primera, si més no donar una descripció que s'aproximi força a l'element descrit, de forma objectiva (si es que és possible que hom tracti el tema deixant completament de banda la pròpia subjectivitat).
Som-hi doncs: Fadrins, fadrinalla, conjunt de persones joves ( i sovint en estat de celibat). Vaja, gent jove (sobretot referit a l'edat, encara que també caldria que inclogués moltes persones que tot abandonar la joventut física no abandonaren la d'esperit). Revoltosos, no pot ser més evident, que fan soroll, que ni es callen ni es deixen manar callar, que pensen pel seu compte i s'oposen als que pretenen imposar el seu model. Ben lligat amb el terme Agnòstics, que es refereix al caràcter escèptic dels components d'aquest conjunt, que no donen res per sabut, que dubten de tot i que es pregunten el perquè. El mot Irat, des que l'aprengué a la ESO (per als de la LOGSE, període en que els alumnes aprenen a fer una rodona amb un tub i a traçar línies rectes amb un regle mil·limetrat), que em fascina. Doncs bé, Irats per l'Abaltiment, encesos d'ira per l'estat d'endormiscament en que es troba submergida la població treballadora, silenciada per un sistema dissenyat per inhibir la racionalitat i el criteri propi. Més alarmant encara, que es tracti d'un fenomen generalitzat, és a dir, inclús la majoria de joves (excepte els de la FRAIAMCA clar està, doncs són l'epicentre d'aquesta reflexió) han perdut els adjectius que els (i ens) solien descriure: enèrgics, crítics, inconformistes, idealistes, lluitadors, revolucionaris, moderns, tolerants, actius, creatius etc. Finalment, les Cabòries, els mals de cap, les cefalees pels que acabaren l'educació obligatòria quan encara no es deia ESO, A priori, són tot aquell conjunt de problemàtiques creades artificialment pel qual el home modern es preocupa (fins i tot abans de que es produeixin) arrossegat, altre cop, per un sistema que, per posar un exemple, ha canviat el model "crei productes per solucionar necessitats" pel "crei necessitats per vendre productes". Des de la preocupació extrema per la imatge personal, fins a la necessitat de posseir i acumular objectes inútils o totalment innecessaris, passant per les angoixes per ser acceptats dins els "canons" socials, derivats d'una publicitat enfocada maquiavèl·licament per a aquest fi.
Com a conclusió, que no com a fi de reflexió, cal recapitular i condensar la descripció: la FRAIAMCA fa referència al col·lectiu de joves, que lluny de limitar-se a les passions del cos, també porta a terme l'acte de la reflexió, la crítica i el raonament, tot enfrontant-se al seu entorn i dubtant de tot allò preestablert, alhora que lluita per la defensa de les seves idees i que s'esforça en no ésser manipulat per un sistema (establert pels homes per cert, i per tant, element del qual en som tots en més o menys mesura responsables) que pretén simplificar l'home en robot consumidor, deshabilitant les seves capacitats mentals ("la raó" com es diu en filosofia) i de retruc, la seva creativitat i genialitat. QDM
Com a conclusió, que no com a fi de reflexió, cal recapitular i condensar la descripció: la FRAIAMCA fa referència al col·lectiu de joves, que lluny de limitar-se a les passions del cos, també porta a terme l'acte de la reflexió, la crítica i el raonament, tot enfrontant-se al seu entorn i dubtant de tot allò preestablert, alhora que lluita per la defensa de les seves idees i que s'esforça en no ésser manipulat per un sistema (establert pels homes per cert, i per tant, element del qual en som tots en més o menys mesura responsables) que pretén simplificar l'home en robot consumidor, deshabilitant les seves capacitats mentals ("la raó" com es diu en filosofia) i de retruc, la seva creativitat i genialitat. QDM
